dimecres, 28 de novembre del 2012

ALBERT SANZ TRIO


VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL
DE JAZZ DE BARCELONA
Sala: Luz de Gas
Fotogràf: David Planàs


Albert Sanz - Javier Colina - Al Foster

dimarts, 25 de setembre del 2012

L'ART DE LA FORJA


Aquest flabiol te un especial valor per mi,
ja que el forjador es especial, un exemple de superació.

dimarts, 11 de setembre del 2012

FENT MEMORIA

MARXA DE LA COLUMNA JOSEP CARANAC
I ELS MÀRTIRS DE LA GLEVA
10 de setembre de 2012



diumenge, 5 d’agost del 2012

NI TOT EL OR DEL MÓN...


...et poden omplir tant com un somriure...


... fa uns quants dies que entre amics anem comentant que significa per alguns professionals sanitaris anar a fer cooperació de manera voluntària, doncs ben senzill: recarregar piles com a professionals i la satisfacció de veure que la gent es feliç i on un simple somriure o una petita abraçada es el millor dels pagaments que la gent et pot donar...

Aquesta setmana que ara acabem he pogut compartir moments en les colònies que organitza la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes a la població d'Alpens, hi he passat 3 nits i tres matins fins a les 11; excepte un dia que vaig arribar a les 11 de la nit, els altres dos he estat amb els “malalts” i amb els voluntaris des de les 7 de la tarda.
La meva feina era la de fer d'infermer, però, que difícil es fer d'infermer sense estar amb els malalts o ajudant als voluntaris; amb això vull dir que a més infermer he estat sopant amb els “malalts” i treballant (menys del que hagués volgut) amb els voluntaris, el que no he sabut fer massa be es integrar-me amb els voluntaris, la primera experiència et fa por deixar els “malalts” sols, la por de que si passa alguna cosa, no ser allà per ajudar, per fer la “feina” per la que ets allà (però en una pròxima vegada, serà diferent).

No us poc descriure la sensació de veure com els participants "malalts" de les colònies et venen a saludar, quina complicitat es pot crear amb ells en uns pocs moments de contacte i convivència; com et roben el cor (i com els trobes a faltar quan s'ha acabat tot) o com amb els voluntaris pots fer una pinya en molts moments i que quan s'ha d'anar a per totes no hi ha ningú que faci mala cara, que tots hi son.
El que si que us puc dir que es una experiència per viure, que us pot enganxar, jo he triat (o m'ha sigut donada aquesta oportunitat) amb la Hospitalitat de la Mara de Déu de Lourdes, gracies a les amistats i el meu cercle de coneixences; si voleu una experiència similar hi ha moltes organitzacions religioses o laiques/socials on trobar el vostre espai.

Per acabar només donar gracies a la gent que ens permet col·laborar en aquestes accions i a tots els participants (tant “malalts” com voluntaris) que m'heu fet fàcil aquesta experiència en la meva vida.

 
Que la llum que escolliu per guiar els vostres actes sigui el suficientment forta com per ajudar-vos ens els moments més foscos del camí de la vida.


dijous, 14 de juny del 2012